Setmana de l’11 al 25 d’abril del 2025

L’índex de producció del sector serveis va retrocedir un 0,5% intermensual al febrer, després del fort repunt del mes anterior; en termes interanuals, va augmentar un 2,4%, per sota del 4,3% del gener. Malgrat la lleugera caiguda del febrer, l’indicador va créixer un 1,2% en el que va de 1T respecte a la mitjana del trimestre anterior.

Es manté la fortalesa del mercat laboral espanyol. L’afiliació mitjana, en termes desestacionalitzats, en el període que va des de mitjan març fins a mitjan abril, ha crescut respecte a les dues quinzenes anteriors en 39.335 persones, xifra que millora lleugerament la mitjana mensual del 1T (39.191). A més, amb la sèrie diària s’han superat per primera vegada els 21,6 milions d’afiliats, situant-se en 21.612.776 el 15 d’abril.

L’activitat residencial a Espanya marca el millor inici d’any des del 2007. Les compravendes d’habitatge continuen creixent a ritmes de dos dígits al començament del 2025: el 13,9% interanual al febrer des de l’11,0% al gener. Aquest creixement respon a un augment generalitzat de l’activitat tant en habitatge nou, amb un avanç del 22%, com usat, que va créixer el 12%. En el que portem d’any, s’han tancat 120.300 transaccions, el major volum d’activitat en el mateix període des del 2007 (12,4% interanual). Per regions i en l’acumulat de l’any, els increments més elevats es van registrar a Astúries, La Rioja i Castella-la Manxa, amb un creixement en el rang del 20%-27% interanual. Navarra va ser l’única comunitat que va registrar una caiguda, del 15% concretament. Andalusia va ser l’únic dels grans mercats on les compravendes van créixer per sobre de la mitjana.

Per elaborar les previsions del seu informe d’abril, l’FMI incorpora els aranzels anunciats entre l’1 de febrer i el 4 d’abril. L’FMI assenyala que els aranzels són un xoc d’oferta per al país que els aplica i un xoc de demanda per al que els suporta. En conseqüència, l’impacte és clarament negatiu sobre el creixement global, si bé sobre la inflació global actuen forces contraposades. En aquest sentit, els EUA és una de les economies que pateix la retallada de creixement més acusada, de la qual gairebé la meitat de la revisió del 2025 correspon a l’impacte directe dels aranzels. A més, la probabilitat de recessió als EUA el 2025 ha pujat fins al 37%, enfront del 25% contemplat en el seu informe d’octubre. La zona de l’euro pateix un ajust a la baixa força més modest, on destaca Espanya, per ser l’única gran economia que veu revisada a l’alça la seva previsió de creixement. Finalment, revisa a l’alça en 0,1 p. p. la previsió d’inflació global el 2025 i 2026, fins al 4,3% i 3,6%, respectivament, alhora que retalla el creixement del comerç mundial en 1,5 p. p. el 2025, fins a l’1,7%, i en –0,8 p. p. el 2026, fins al 2,5%, per les notables dificultats per redirigir els fluxos comercials. Així mateix, assenyala que l’impacte dels aranzels es pot prolongar a mitjà termini, en reduir-se la innovació i la competència. De fet, aquest menor creixement a mitjà termini que es descompta, sumat a l’augment dels costos de finançament i a l’augment de la despesa pública en defensa, explicarien que l’FMI adverteixi que el deute públic mundial podria superar el 100% del PIB a la fi de la dècada. També adverteix que els riscos per a l’estabilitat financera han augmentat sensiblement.

Després de les vacances de Setmana Santa, i malgrat que la incertesa i la volatilitat en política econòmica continuen molt elevades, l’apetència pel risc inversor es va recuperar lleument. I això, principalment, gràcies a les declaracions de diferents responsables de l’Administració Trump, apuntant al fet que estarien disposats a aconseguir un d’acord comercial amb la Xina, i al fet que Powell no serà destituït del seu lloc com a president de la Fed. En aquest context, els principals índexs borsaris mundials van registrar guanys (tant a banda i banda de l’Atlàntic com a les economies emergents), especialment a Llatinoamèrica gràcies al bon comportament de la borsa mexicana. Als EUA, a més, els resultats del 1T 2025 estan sent positius, la qual cosa també va contribuir als guanys en borsa. Quant al deute sobirà, l’estatunidenc acaba la setmana pràcticament pla, després d’haver experimentat un moviment d’anada i tornada. Els tipus implícits del mercat monetari descompten tres baixades de tipus de la Fed, després que diversos responsables assenyalessin que no prendrien cap decisió almenys fins a l’estiu, quan podrien començar a notar-se els efectes dels aranzels. També en el cas de la zona de l’euro, després de la rebaixa de tipus del BCE del passat dijous, en la qual el banc va comunicar que respondrà amb agilitat en les pròximes reunions en funció de com evolucioni el context econòmic, la rendibilitat del deute alemany s’ha mantingut pràcticament plana, amb les primes perifèriques reduint-se amb intensitat a mesura que es recobrava l’apetència pel risc. També el dòlar va experimentar un moviment d’anada i tornada per acabar la setmana pla enfront de l’euro. En el mercat de matèries primeres, els preus del Brent van registrar lleugers descensos després de les notícies que els països de la OPEC+ podrien ampliar la seva producció al juny, mentre que unes previsions meteorològiques favorables a Europa i l’augment de l’oferta per mar van provocar caigudes en els preus de la referència europea del gas natural.

El BCE va baixar els tipus i es va preparar per respondre àgilment a l’impacte dels aranzels. El BCE va baixar els tipus d’interès 25 p. b. en la seva reunió d’abril de dijous passat, fixant la facilitat marginal de dipòsit en el 2,25%, el tipus de refinançament en el 2,40% i el de la facilitat marginal de crèdit en el 2,65%. A més, va buscar augmentar el seu marge de maniobra davant l’elevada incertesa. Va emfatitzar la seva dependència de les dades i va evitar comprometre’s per a les pròximes reunions, eludint fins i tot qualsevol referència al nivell de tipus neutrals, particularment difícil d’estimar en el context actual. Segons el BCE, la incertesa comercial i les tensions financeres estan inhibint la inversió empresarial i deteriorant les perspectives econòmiques de la zona de l’euro, el creixement de la qual afronta ara majors riscos a la baixa que al març. Per a la inflació, va assenyalar que els riscos s’han tornat, si és possible, més incerts, si bé durant aquesta setmana diversos responsables han assenyalat que es podria aconseguir l’objectiu d’inflació del 2% cap a finals d’any, abans del que s’esperava fa tot just unes setmanes. Després de la reunió, els implícits del mercat monetari cotitzen entre dues i tres baixades més de tipus enguany, amb aquest últim escenari cotitzant com lleugerament més probable (vegeu la Nota Breve).