L’economia espanyola va tornar a sorprendre positivament el 2024 i va registrar un sòlid creixement del PIB del 3,2%, en contrast amb el modest avanç del 0,9% observat al conjunt de la zona de l’euro. Aquest dinamisme s’ha mantingut al començament del 2025, amb un creixement per damunt del potencial: el PIB va augmentar el 0,6% intertrimestral i el 2,8% interanual en el 1T, d’acord amb les previsions de CaixaBank Research.

Per al 2025, preveiem un creixement del PIB del 2,4%, que seguirà un patró similar a l’observat al final del 2024, basat, principalment, en la fortalesa de la demanda interna. Aquesta previsió es basa en tres supòsits clau: una moderació de la inflació que permetria que el BCE continués abaixant tipus fins al 1,75%, un preu del petroli contingut, i una menor aportació del sector exterior, a causa del feble creixement de la zona de l’euro i d’un impacte moderat de les tensions comercials. En aquest sentit, és important aclarir que l’escenari central de previsions de CaixaBank Research contempla que les tensions aranzelàries es mantindran delimitades i que la incertesa s’anirà esvaint en els propers mesos. Això implicaria un impacte limitat i transitori de les tensions comercials per a l’economia espanyola, atesos el seu baix grau d’exposició comercial als EUA i el fet que els principals riscos provenen d’efectes indirectes derivats de la incertesa geopolítica i del menor creixement global, tal com ho analitzem a l’article «Tensions aranzelàries i reconfiguració dels fluxos comercials: impacte a Espanya», d’aquest mateix Observatori Sectorial.

En aquest context, l’Indicador Sectorial de CaixaBank Research, un indicador sintètic que aglutina la informació de 17 variables d’activitat, del mercat laboral i del sector exterior,¹ mostra que l’economia espanyola manté un ritme de creixement dinàmic aquest 2025, similar al que va registrar en els últims mesos de l’any passat. L’indicador manté un senyal més positiu que les xifres de comptabilitat nacional, tal com es pot observar al gràfic següent. En particular, l’indicador assenyala que el ritme de creixement es manté elevat en el segon trimestre, tot i que cal remarcar que la informació per a aquest trimestre encara és incompleta, ja que, a l’hora de tancar aquest informe, només es disposa de les dades de treballadors afiliats a la Seguretat Social del mes d’abril, unes dades que van sorprendre positivament i que mostren la bona marxa del mercat laboral de manera transversal als diferents sectors d’activitat.²

El Semàfor Sectorial de l’economia espanyola, una eina gràfica que classifica els sectors en cinc categories en funció de la intensitat del seu ritme de creixement o de contracció, mostra que prop del 30% de les branques d’activitat es troben en una situació d’estabilitat, un percentatge similar al registrat, de mitjana, en el període prepandèmia del 2017-2019, la qual cosa evidencia una major homogeneïtat en els ritmes de creixement entre sectors. En efecte, l’economia espanyola s’està endinsant en una fase més estable del cicle econòmic a mesura que els principals xocs dels últims anys –la pandèmia, les disrupcions en les cadenes de subministrament, la crisi energètica i l’enduriment de la política monetària– van quedant enrere.³

Segons el Semàfor Sectorial, en els primers mesos del 2025, al voltant del 50% de les branques d’activitat es troben en expansió —i aquí destaquen, pel seu dinamisme, les indústries química i farmacèutica—, en relació amb el 30% de la segona meitat del 2024 i amb el 20%, de mitjana, d’aquest mateix any. A més a més, s’ha reduït el nombre de sectors en dificultats: només el 24% mostrava feblesa en els primers mesos del 2025, en relació amb el 34% del 2024. En particular, destaca la millora dels dos sectors que mostraven un funcionament més negatiu el 2024, la indústria extractiva i la indústria tèxtil, i això ha comportat la millora de l’indicador sectorial agregat.

Aquesta millora en la composició sectorial de l’economia espanyola s’observa també al Rellotge Sectorial de CaixaBank Research, un gràfic que compara la situació de cada sector el 2024 amb la situació des de l’inici del 2025 (dades fins a l’abril a l’hora de tancar aquest informe).⁴

En primer lloc, visualment, s’observa com augmenta el nombre de sectors al quadrant d’acceleració (passen de 9 en el conjunt del 2024 a 16 a l’abril del 2025) i com es redueixen els sectors al quadrant de refredament (passen de 8 sectors el 2024 a només 3 a l’abril).

Entre els sectors que milloren més, destaquen, en primer lloc, l’hoteleria (restauració i allotjament), que, el 2025, ha reprès taxes de creixement positives i que continua liderant el ranking de l’indicador, després de la desacceleració registrada el 2024, motivada per un efecte base després de l’excepcional repunt del 2023, vinculat a la recuperació postpandèmia. En una situació semblant es troba el comerç al detall, que també presentava senyals de refredament el 2024, però que s’ha tornat a accelerar en els primers mesos del 2025, gràcies a la recuperació de la capacitat de compra de les llars. Finalment, la indústria extractiva, la fustera i de mobles, i altres manufactures (fabricació de cautxú i reparació de maquinària), totes elles intensives en consum energètic, han passat d’una situació contractiva a accelerar-se en aquest començament d’any, sense passar per una fase de recuperació.

Al costat contrari, és a dir, entre els sectors que han empitjorat, cal destacar dos casos especialment significatius. En primer lloc, el refinatge ha passat del quadrant de recuperació al de contracció i ha registrat un descens dels marges del refinament que està repercutint en una menor producció del sector (va recular el 5% interanual en el 1T 2025). En segon lloc, el sector de l’automòbil roman en el quadrant de contracció i continua travessant una situació de forta feblesa: la producció industrial ha reculat el 14% en el 1T, les exportacions registren taxes interanuals negatives des del final del 2024 i ha destruït 8.000 llocs de treball en els 12 últims mesos fins a l’abril. 

Per identificar patrons en el comportament actual dels diferents sectors econòmics, s’ha analitzat el ranking de l’Indicador Sectorial i s’ha observat les característiques compartides pels sectors que l’encapçalen i els trets distintius dels sectors que ocupen les últimes posicions. Aquesta anàlisi es basa en la contribució dels tres pilars que componen l’Indicador Sectorial: activitat, mercat laboral i sector exterior.⁵

En general, cal destacar que els sectors que encapçalen el ranking es caracteritzen per tenir una millora en els indicadors que componen el pilar d’activitat:

• L’hoteleria ha millorat gràcies a la contribució positiva de tots els pilars de l’indicador, amb el paper destacat dels indicadors d’activitat, que han assolit la seva major aportació des del 2022.
• Les indústries química i farmacèutica, amb millores graduals i generalitzades de tots els pilars. En aquest cas, el mercat laboral ha estat el principal motor del dinamisme recent en aquest sector.
• El sector primari, afectat amb anterioritat per l’alça dels preus energètics i per la sequera, ha aconseguit reactivar-se el 2024 i el 2025, tal com ho reflecteixen els indicadors d’activitat i de sector exterior, mentre que la millora al mercat laboral és més modesta. 

En canvi, entre els sectors que se situen a la part baixa del ranking, no s’observa un patró homogeni, perquè el deteriorament que presenten respon a factors diferents en cada cas: 

• El refinatge ocupa l’última posició, afectat per una reducció dels marges de refinament, entre altres elements més estructurals vinculats a la transició energètica. Malgrat aquest context advers, el mercat laboral del sector manté un to positiu, d’acord amb la tendència observada en els últims anys.
• La fabricació de material de transport mostra un cert deteriorament, provocat per la feblesa del mercat laboral (forta destrucció d’ocupació) i per l’empitjorament de l’entorn exterior (les exportacions registren taxes interanuals negatives des del final del 2024).
• La indústria tèxtil, afectada per la deslocalització i per l’auge del consum online, ha iniciat una fase de recuperació gràcies als pilars d’activitat i de sector exterior, tot i que es continua enfrontant a dificultats en l’àmbit laboral.

Finalment, cal esmentar que les branques manufactureres se situen a la part intermèdia-baixa del ranking, a causa, en gran part, de la feblesa del sector exterior. És molt probable que aquest pilar continuï exercint pressió a la baixa en els propers trimestres a causa de les tensions comercials. No obstant això, l’avantatge competitiu en termes de costos energètics del qual gaudeix l’economia espanyola hauria de donar suport al funcionament del sector manufacturer espanyol a mitjà i a llarg termini. Aquests dos aspectes, les tensions comercials i els costos energètics, s’analitzen amb més detall als articles «Tensions aranzelàries i reconfiguració dels fluxos comercials: impacte a Espanya» i «Espanya i el seu nou avantatge energètic», d’aquest mateix informe.